Una llum sobre Jerusalem

1 Alça’t radiant, Jerusalem,

que arriba la teva llum:

sobre teu clareja com l’alba

la glòria del Senyor.

2 Mentre les tenebres

embolcallen la terra

i negres nuvolades

cobreixen les nacions,

sobre teu resplendeix el Senyor,

apareix la seva glòria.

3 Els pobles s’acostaran a la teva llum,

els reis vindran a la claror

de la teva albada.

4 Alça els ulls i mira al teu entorn:

tots aquests s’han aplegat

per venir cap a tu.

Els teus fills arriben de lluny,

les teves filles són dutes als braços.

5 Ho veuràs i t’estremiràs de goig.

El teu cor, meravellat, s’eixamplarà,

quan aboquin damunt teu

els tresors de la mar

i portin a casa teva

les riqueses de les nacions.

6 Et cobriran onades de camells,

dromedaris de Madian i d’Efà;

tots vindran de Saba

portant or i encens

i proclamant la grandesadel Senyor.

7 «Aplegaran per a tu

tots els ramats de Quedar,

et presentaran

els anyells de Nebaiot.

Els acceptaré quan els immolin

en el meu altar,

honoraré el meu temple gloriós.

8 Qui són aquests

que volen com núvols,

com coloms cap al seu colomar?

9 Són gent de lluny, de les illes,

que esperen en mi.

Els grans vaixells de Tarsis

vénen al davant:

porten de lluny els teus fills,

duen or i plata

per glorificar el meu nom,

el nom del Senyor, el teu Déu,

el del Sant d’Israel.

Així et vull honorar.

10 Uns estrangers refaran els teus murs,

i els seus reis et serviran.

Indignat, jo t’havia malferit,

però ara, benvolent,

et mostro el meu amor.

11 Les teves portes

estaran sempre obertes,

no es tancaran ni de nit ni de dia,

perquè els reis amb els seus seguicis

et puguin dur les riqueses

de les nacions.

12 »El poble o reialme

que no et serveixi

desapareixerà,

quedarà del tot assolat.

13 »Et portaran la riquesa del Líban,

xiprers, boixos i savines,

per ennoblir el meu santuari,

per fer gloriós l’escambell

on reposen els meus peus.

14 Els fills dels teus opressors

s’acostaran a tu amb reverència;

tots els qui et menyspreaven

es prosternaran als teus peus,

i t’anomenaran “Ciutat del Senyor”,

i “Sió, la del Sant d’Israel”.

15 A tu, que vas ser abandonada

i avorrida

i a qui els vianants defugien,

jo et faré l’orgull dels segles,

el goig de totes les generacions.

16 Els pobles et faran de dida,

els seus reis et criaran.

Així sabràs que jo, el Senyor,

sóc el teu salvador;

que t’allibera el Poderós de Jacob.

17 Faré que t’ofereixin or

en lloc de bronze,

plata en comptes de ferro;

en lloc de fusta, bronze,

en lloc de pedres, ferro.

Et donaré la pau perquè et governi,

i la justícia perquè et regeixi.

18 Mai més no es parlarà de violència

en el teu país,

de desastres i d’estralls

en el teu territori.

Dels teus murs en diràs “Salvació”,

i de les teves portes, “Lloança”.

19 De dia, el sol no t’il·luminarà

ni tindràs la claror de la lluna.

Jo, el Senyor, seré per sempre

la teva llum,

jo, el teu Déu, seré la teva glòria.

20 El teu sol no es pondrà més

ni minvarà la teva lluna,

perquè jo, el Senyor,

seré sempre la teva llum.

S’hauran acabat els teus dies de dol.

21 »Tots els del teu poble seran justos

i posseiran per sempre el país.

Seran la brotada del meu jardí,

els crearan les meves mans

per a glòria meva.

22 El més petit es multiplicarà per mil,

el menys nombrós

esdevindrà un poble incomptable.

Jo, el Senyor, no tardaré

a fer complir tot això.»