Els camins de la injustícia

1 La mà del Senyor

no és pas tan dèbil

que no pugui salvar,

ni tan dura la seva oïda

que no pugui sentir-hi.

2 Són les vostres culpes

que han obert un esvoranc

entre vosaltres i el vostre Déu;

els vostres pecats

li tapen el rostre

i no us pot sentir.

3 Teniu les mans brutes de sang

i els dits tacats de rapinya;

obriu la boca només per mentir,

a cau d’orella escampeu traïdories.

4 En els tribunals

ningú no reclama amb justícia,

ningú no pledeja amb lleialtat.

Es fien d’acusacions falses,

de proves sense fonament.

Conceben la malícia,

infanten crims.

5 Obren ous de serps verinoses

i teixeixen teranyines:

qui menja aquells ous, mor;

quan els obren, en surt un escurçó.

6 Ningú no es vesteix

amb aquelles teranyines;

són teles que no abriguen gens.

Són gent que actua amb mala intenció,

porten entre mans plans violents.

7 Corren per fer mal i prou,

tenen pressa per vessar sang innocent.

Maquinen projectes criminals,

deixen arreu devastació i ruïnes.

8 No coneixen els camins de la pau,

per allà on passen no hi ha justícia.

Avancen per camins tortuosos:

qui els segueix no coneixerà la pau.

El poble de Déu reconeix els seus pecats

9 Ara sabem

per què no ens fas justícia,

per què no arriba a nosaltres

la teva salvació.

Esperàvem la llum,

i pertot hi ha tenebres;

esperàvem la claror,

i caminem a les fosques.

10 Avancem a les palpentes com els cecs,

no hi veiem, caminem insegurs.

En ple migdia ensopeguem

com si fos de nit.

Tenim bona salut,

però ens assemblem als morts.

11 Tots esbrameguem com els óssos

i parrupem com els coloms.

Esperàvem que ens faries justícia,

però no la veiem enlloc.

Confiàvem en la teva salvació,

però és lluny de nosaltres.

12 Massa sovint hem estat infidels,

i els nostres pecats

ens acusen davant teu.

Estem carregats de faltes,

prou coneixem les nostres culpes:

13 ens rebel·làvem i et negàvem, Senyor,

ens apartàvem de tu, Déu nostre.

Parlàvem d’oprimir i de revoltar-nos,

no dúiem al cor res més que enganys.

14 Per això et negues a fer-nos justícia,

es manté lluny la teva salvació.

I és que la bona fe ensopega

pels carrers,

i l’honradesa no sap com entrar.

15 No es veu per enlloc la bona fe,

i el qui s’aparta del mal

acaba espoliat.

El Senyor allibera Sió

El Senyor ho ha vist, i li desplau

que el dret sigui trepitjat.

16 Ha vist que ningú no se’n preocupa,

s’admira que ningú no el defensi.

Llavors el seu braç

li ha donat la victòria,

l’ha sostingut la seva justícia.

17 S’ha posat la justícia per cuirassa,

i per casc, la salvació.

S’ha vestit amb la túnica del càstig,

s’ha embolcallat de zel

com d’un mantell.

18 Qui l’haurà feta, la pagarà:

la fúria del Senyor escometrà

els adversaris,

els seus enemics ho pagaran;

ho pagaran fins i tot

els qui viuen lluny, a les illes.

19 Llavors, de llevant fins a ponent

reconeixeran el nom del Senyor

i la seva glòria;

quan l’enemic arribarà com la riuada,

una bufada del Senyor

el farà retrocedir.

20 El Senyor vindrà

i alliberarà Sió

i els rebels del poble de Jacob

que s’hauran convertit.

Ho diu el Senyor.

21 El Senyor diu encara: «Aquesta serà la meva aliança amb ells: El meu esperit que reposa damunt vostre i les paraules que us he posat als llavisno s’allunyaran mai de vosaltres, ni dels vostres descendents, ni dels seus fills, des d’ara i per sempre. Ho dic jo, el Senyor.»