Isaïes 52

El Senyor retornarà a Jerusalem

1 Desvetlla’t, desvetlla’t, Sió;

posa’t els vestits més esplèndids,

Jerusalem, ciutat santa!

Els pagans,gent impura,

no entraran mai més

dins els teus murs.

2 Treu-te la pols del damunt,

alça’t i asseu-te al tron, Jerusalem!

Sió, ciutat captiva,

s’han desfet els lligams del teu coll!

3 Això diu el Senyor:

«De franc vau ser venuts

com a esclaus,

i sense pagar res sereu alliberats.»

4 Això diu el Senyor Déu: «Al principi el meu poble va baixar a Egipte per residir-hi com a immigrant. Al final, els assiris l’han oprimit.

5 Però ara, ho dic jo, el Senyor, s’han endut de franc el meu poble. Què hi tinc a veure, jo? Els seus dirigentsprotesten i constantment menyspreen el meu nom.Ho dic jo, el Senyor.

6 Per això el meu poble coneixerà aviat qui sóc jo. Aquell dia ho sabrà, perquè jo mateix, el qui parlava, sóc aquí.»

7 Que en són, de bonics,

per les muntanyes

els peus del missatger de bones noves

que anuncia la pau i la felicitat,

que anuncia la salvació

i diu a la ciutat de Sió:

«El teu Déu ja regna!»

8 Criden els teus sentinelles,

alcen la veu,

tots junts criden de goig

quan veuen amb els seus ulls

que el Senyor torna a Sió.

9 Esclateu totes alhora en clams de joia,

ruïnes de Jerusalem:

el Senyor ha consolat el seu poble,

ha alliberat Jerusalem.

10 Als ulls de tots els pobles

el Senyor ha estès el seu sant braç,

i d’un cap a l’altre de la terra

tothom veurà

la salvació del nostre Déu.

11 Fora, fora, sortiu de Babilònia!

No toqueu res d’impur,

sortiu-ne purificats

enduent-vos

els paraments sagrats del Senyor.

12 Ara no sortireu corrents,

no fugireu en desbandada,

perquè el Senyor us anirà al davant,

i la vostra rereguarda

serà el Déu d’Israel.

El servent del Senyor

13 «El meu servent triomfarà,

serà enlairat, enaltit,

posat molt amunt.

14 Així com tothom

s’horroritzava de veure’l

–ja que, de tan desfigurat,

ni tan sols semblava un home

i no tenia res d’humana

la seva presència–,

15 així també ell purificarà

tots els pobles.

Els reis no sabran què dir,

quan veuran allò

que mai no s’havia contat

i comprendran allò

que mai no havien sentit.»