Esfondrament de Babilònia

1 «Baixa i asseu-te a la pols, ciutat de Babilònia.

Asseu-te a terra, destronada,

capital de Caldea.

Has perdut per sempre els títols

de “tendra” i “delicada”.

2 Agafa la mola i mol la farina,

treu-te el vel,

arromanga’t la roba,

ensenya les cames i passa els canals.

3 Que et vegin nua

i et descobreixin les vergonyes!

Em revenjaré i ningú no m’aturarà:

4 “Senyor de l’univers”,

el Sant d’Israel,

és el nom del qui allibera.

5 Asseu-te en silenci,

amaga’t a la fosca,

capital de Caldea;

has perdut per sempre el títol

de “Senyora de reialmes”.

6 Jo estava indignat

contra el meu poble,

la meva heretat, i la vaig profanar;

quan els vaig deixar caure

a les teves mans,

tu els vas tractar

sense gens de pietat,

vas aclaparar els vells

imposant-los el teu jou.

7 Deies: “Sóc eterna,

dominaré el món per sempre més.”

No sospitaves què havia de passar,

no recelaves

de la fi que t’esperava.

8 Doncs ara escolta, disbauxada,

tu que seus refiada en el teu tron

i penses dintre teu:

“Fora de mi no hi ha ningú.

No quedaré viuda

ni perdré mai els fills.”

9 Doncs bé, totes dues desgràcies

et cauran de cop i en un sol dia:

perdràs els fills i quedaràs viuda.

No et valdran de res

les teves infinites bruixeries

ni els teus innombrables encanteris.

10 Et senties segura en la teva maldat

i pensaves que ningú no et veia.

Però la teva destresa i el teu saber

et feien perdre el seny,

mentre pensaves dintre teu:

“Fora de mi no hi ha ningú.”

11 Et caurà al damunt una desgràcia

que no podràs preveure,

un desastre que no podràs conjurar;

d’improvís seràs assolada

com ni tan sols imaginaves.

12 Continua, doncs,

amb els teus encanteris

i amb les teves infinites bruixeries.

T’hi has escarrassat des de jove:

vejam si pots treure’n profit,

vejam si et fan més forta!

13 Tu t’has buscat a munts

els consellers.

Doncs bé, que es presentin,

que vinguin a salvar-te

els qui elaboren mapes astrals,

observen les constel·lacions

i a cada lluna nova prediuen

quin serà el teu futur.

14 Seran com la palla:

el foc els cremarà.

No se n’escaparà ni un,

de les flames que tot ho devoren:

no quedarà ni caliu per a coure-hi pa

ni foc per a seure-hi a la vora!

15 Així acabaran els endevins

que havies buscat.

Els mercaders

amb qui tractaves des de jove,

se n’aniran cada un pel seu cantó:

no n’hi haurà cap que et salvi.»