Cir, l’enviat de Déu

1 Això diu el Senyor a Cir,

el seu ungit,

a qui ha donat la mà,

per sotmetre-li les nacions

i desarmar els reis,

per obrir davant d’ell

les portes de les ciutats,

les portes que no es tancaran:

2 «Jo mateix aniré davant teu

per aplanar-te les collades,

per esbotzar les portes de bronze

i partir els forrellats d’acer.

3 Et donaré tresors secrets,

riqueses amagades;

així sabràs que jo sóc el Senyor,

el Déu d’Israel,

que et crida pel teu nom.

4 Per amor del meu servent,

el poble de Jacob,

d’Israel, el meu elegit,

et crido pel teu nom.

T’he fet aquest honor,

a tu que no em coneixes.

5 Jo sóc el Senyor,

i no n’hi ha d’altre.

Fora de mi no hi ha cap Déu.

T’he fet prendre les armes,

a tu que no em coneixes,

6 perquè tothom sàpiga,

de llevant fins a ponent,

que fora de mi no hi ha ningú.

Jo sóc el Senyor, i no n’hi ha d’altre.

7 Jo formo la llum i creo la tenebra,

dono la felicitat i creo la desgràcia.

Jo, el Senyor, faig tot això.

8 »Cel, deixa caure la rosada,

i que els núvols

facin ploure la justícia.

Que la terra s’obri

per fer néixer la salvació

i que la justícia germini alhora.

Jo, el Senyor, he creat tot això.»

L’argila i el terrisser

9 Ai de l’home,

pobra gerra de terrissa,

que gosa discutir

amb el qui l’ha format!

¿És que l’argila pot dir al terrisser:

«Què fas!

Has esguerrat la teva obra!»?

10 Ai del qui diu al pare:

«Què has engendrat?»,

o a la seva mare: «Què has infantat?»

11 Això diu el Senyor,

el Sant d’Israel, el qui l’ha format:

«Pregunteu-me què passarà,

però deixeu

que m’ocupi dels meus fills

i de l’obra que fan les meves mans.

12 Jo he fet la terra

i he creat els homes que l’habiten.

He desplegat el cel

amb les meves pròpies mans

i dono ordres

a tot l’estol dels astres.

13 He suscitat amb benvolença

aquell home

i li aplano tots els camins.

Ell reconstruirà la meva ciutat,

i deixarà lliures

els deportats del meu poble

sense que paguin cap preu

ni presentin cap obsequi.

Ho dic jo, el Senyor de l’univers.»

El Senyor és amb Israel

14 Això diu el Senyor:

«El fruit de les suors d’Egipte,

els guanys del comerç d’Etiòpia

i dels sebaïtes,homes alts d’estatura,

tot arribarà a tu, Jerusalem,

tot serà per a tu!

Aquells homes et seguiran encadenats,

es prosternaran al teu davant

i et diran amb veneració:

“Només en tu hi ha Déu,

no hi ha cap Déu sinó en tu.”»

15 Realment ets un Déu que s’amaga,

Déu d’Israel, salvador.

16 Tots els qui fabriquen ídols

queden defraudats i avergonyits;

se’n van plegats amb el cap baix.

17 Però el Senyor salva Israel,

el salva per sempre més.

Mai més no us veureu

defraudats ni avergonyits.

18 Això diu el Senyor, creador del cel,

ell que és Déu,

que ha fet la terra i l’ha formada,

ell que li dóna solidesa

i no l’ha creada caòtica

sinó bona per a habitar:

«Jo sóc el Senyor,

i no n’hi ha d’altre.

19 No he parlat en un lloc amagat,

en un indret d’un país tenebrós.

No he dit pas

als descendents de Jacob:

“Busqueu-me en el caos.”

Jo, el Senyor, dic la veritat

i anuncio allò que és recte.»

Les nacions, invitades a convertir-se

20 «Reuniu-vos, veniu aquí,

acosteu-vos plegats,

supervivents de les nacions.

»Són uns insensats

els qui passegen en processó

els seus ídols de fusta

i preguen a déus

incapaços de salvar.

21 »Presenteu proves, aporteu-les,

deliberem tots plegats!

Qui ho havia fet saber en altre temps?

Qui ho havia anunciat per endavant?

¿No he estat jo, el Senyor?

Ningú no és Déu fora de mi.

De Déu just i que salvi

no n’hi ha cap sinó jo.

22 Torneu a mi d’arreu de la terra

i jo us salvaré,

que jo sóc Déu, i ningú més.

23 Ho juro per mi mateix

i és veritat el que diuen

els meus llavis,

és una paraula irrevocable:

Davant meu s’agenollarà tothom,

per mi jurarà tota llengua.

24 Tothom dirà de mi:

“La força i el triomf

només són del Senyor.”

Se li acosten avergonyits

els qui estaven furiosos contra ell;

25 i tota la descendència d’Israel

se sent triomfant i gloriosa

gràcies al Senyor.»