Càntic de la ciutat fortificada

1 Aquell dia, en el país de Judàcantaran aquest càntic:

«Tenim una ciutat fortificada,

amb muralles i baluards

que la salven.

2 Obriu les seves portes

i hi entrarà un poble just,

que guarda la fidelitat

3 i manté ferm el seu cor.

El guardes en pau

perquè confia en tu, Senyor.

4 Confieu sempre en el Senyor,

que és la roca eterna.

5 Ell abat els qui habiten dalt als cims,

arrasa la ciutat inaccessible,

l’arrasa fins a terra,

l’ajeu a la pols.

6 Els peus dels pobres la trepitgen,

els febles hi passen pel damunt.»

Pregària dels darrers temps

7 El just troba un camí pla:

li fas planera la ruta.

8 Seguir el camí

de les teves decisions

ens dóna esperança en tu, Senyor.

La nostra ànima es deleix

pel teu nom i el teu record.

9 De nit et desitjo amb tota l’ànima,

a l’alba et cerco del fons del cor.

Quan executes a la terra

les teves decisions,

els habitants del món

aprenen a ser justos.

10 Si concedissis gràcia als dolents,

mai no aprendrien a fer el bé;

farien el mal

entre gent irreprensible,

no reconeixerien

la teva grandesa, Senyor.

11 Ells no s’adonen, Senyor,

que la teva mà els amenaça.

Que vegin, avergonyits,

amb quin amor ardent

defenses el teu poble.

Els devorarà aquell foc

que devora els teus enemics.

12 Senyor, dóna’ns la pau;

el fruit mateix del nostre treball

és obra teva.

13 Senyor, Déu nostre,

uns altres amos ens han dominat,

però nosaltres tan sols volem

proclamar el teu nom.

14 Aquells ara són morts,

no tornaran a viure;

són ombres, no s’aixecaran més.

Tu els has judicat i exterminat,

sense deixar-ne cap record.

15 Però tu, Senyor, has fet créixer

aquest poble;

l’has fet créixer,

li has mostrat la teva glòria,

has eixamplat

les fronteres del seu territori.

16 En el perill, Senyor, recorrien a tu.

Mormolaven una pregària

quan els afligia el teu càstig.

17 Hem estat, Senyor, davant teu,

com la dona a punt d’infantar

que, en els seus dolors,

crida i es retorça.

18 Hem patit dolors com ella,

però no hem infantat res.

No hem portat la salvació al país

ni nous habitants al món.

19 Que visquin els teus morts, Senyor,

que ressuscitin les seves despulles!

Vosaltres que jaieu a la pols,

desvetlleu-vos i crideu de goig:

la teva rosada, Senyor,

és rosada de llum,

i el país de les ombres infantarà.

Càstig a la terra i en el mar

20 Poble meu, corre,

entra a casa teva,

tanca-t’hi amb pany i clau,

amaga-t’hi un moment,

fins que passi de llarg

la indignació del Senyor.

21 Ell sortirà del lloc on resideix

per castigar els crims

dels habitants de la terra.

La terra no encobrirà la sang vessada

ni amagarà mai més cap víctima.