ELLA

1 Jo sóc un narcís de la plana de Saron,

un lliri de les valls.

ELL

2 Com un lliri entre els cards

és la meva estimada entre les donzelles.

ELLA

3 Com un pomerentre els arbres del bosc

és el meu estimat entre els donzells.

Glateixo per seure a la seva ombra,

el seu fruit m’és dolç al paladar.

4 M’ha fet entrar al celler

i enarbora sobre mi la senyera de l’amor.

5 Retorneu-me amb panses,

sosteniu-me amb pomes:

estic malalta d’amor.

6 Té l’esquerra sota el meu cap

i amb la dreta m’abraça.

7 Filles de Jerusalem,us conjuro

per les gaseles i les cérvoles del camp:

no desvetlleu l’amor, no el desperteu

fins que ell mateix ho vulgui.

8 Una veu! El meu estimat!

Mireu, ve trescant per les muntanyes,

saltant per les collades.

9 El meu estimat és semblant a una gasela

o a un cervatell.

Mireu-lo! És darrere la nostra tanca,

aguaitant per la finestra,

espiant per les gelosies.

10 El meu estimat parla i em diu:

ELL

Aixeca’t, amiga meva,

bonica meva, i vine!

11 Mira, l’hivern ja ha passat,

la pluja s’ha esvaït, ja se n’ha anat.

12 Les flors despunten a la terra,

ja arriba el temps d’esbrotar,

se sent la tórtora pels nostres camps.

13 Despunta el fruit verd de la figuera,

les vinyes florides escampen perfum.

Aixeca’t, amiga meva,

bonica meva, i vine!

14 Coloma meva,en les escletxes de la roca,

en els amagatalls dels espadats,

fes-me veure la teva cara,

fes-me sentir la teva veu,

perquè la teva veu és suau,

i la teva cara, bonica.

15 Caceu-nos els xacals,

els xacals menudets,

que destrossen les vinyes,

les nostres vinyes en flor.

ELLA

16 El meu estimat és tot meu,

i jo sóc tota seva,

ell que pastura el ramat entre els lliris.

17 Abans que bufi la marinada

i s’allarguin les ombres,

retorna, estimat meu,

semblant a la gasela, al cervatell,

per les muntanyes de Bèter.