1 És millor bona fama que grans riqueses;

caure en gràcia, que plata i or.

2 Ric i pobre coincideixen en això:

a tots dos els ha fet el Senyor.

3 L’astut veu venir la malvestat i s’aixopluga,

però l’incaut continua enllà i ho paga car.

4 Venerar el Senyor és fruit de la humilitat:

porta riquesa, honor i llarga vida.

5 El camí del fals és ple d’espines i paranys:

qui vol guardar la seva vida se n’aparta.

6 Inicia el jove en el camí que ha de seguir:

ni quan sigui vell no se n’apartarà.

7 El ric domina els pobres,

el qui manlleva és esclau del creditor.

8 Qui sembra injustícia recull desgràcies:

la vara de la seva fúria es trencarà.

9 Serà beneït el qui és generós,

el qui dóna al pobre el seu pa.

10 Fes fora l’insolent i se n’aniran les baralles:

s’hauran acabat disputes i ofenses.

11 El rei estima els nets de cor,

és amic dels qui parlen amb gràcia.

12 El Senyor vetlla per fer saber la veritat

i descobreix l’engany del traïdor.

13 Diu el gandul: «A fora hi ha un lleó!

Ves si em matarà al mig del carrer!»

14 La boca de la prostituta és un clot profund;

hi caurà l’home amb qui el Senyor s’enutja.

15 La niciesa s’arrapa al cor dels joves:

una correcció ben donada els la traurà.

16 Qui oprimeix el pobre, al final el veurà ric;

qui dóna al ric, segur que s’empobrirà.

17 Para atenció i escolta les sentències dels savis,

fes cas del meu saber;

18 t’agradarà de guardar-les dintre teu,

tingues-les totes a punt en els teus llavis.

19 Avui te les faig saber també a tu

perquè posis en el Senyor la confiança.

20 T’he escrit trenta punts

que contenen consells i saber,

21 perquè aprenguis a conèixer la veritat

i a tornar una resposta fidel quan t’enviïn a dur un missatge.

1

22 No t’aprofitis del pobre perquè és pobre

ni aixafis el desvalgut al tribunal.

23 El Senyor defensarà la seva causa

i privarà de la vida els qui l’han privat de tot.

2

24 No et facis amic del geniüt,

amb el rabiüt no hi vagis:

25 t’encomanaries del seu procedir,

t’exposaries a un parany mortal.

3

26 No et comprometis, encaixant mans,

a avalar deutes dels altres:

27 si no tens amb què pagar,

per què vols que et prenguin el llit mentre hi jeus?

4

28 No canviïs les fites antigues,

les que van posar els teus pares.

5

29 Fixa’t en l’home llest en la feina:

al servei de reis el veuràs,

no al servei d’un qualsevol.