Proverbis 7

1 Fill meu, observa el que et dic,

guarda com un tresor els meus preceptes;

2 viuràs si els compleixes,

si els guardes com la nineta dels ulls;

3 lliga-te’ls als dits,

grava-te’ls al cor.

4 Considera la saviesa germana teva,

tingues la intel·ligència per parenta:

5 et guardarà de la dona seductora,

de la dona d’altri que mareja amb afalacs.

La dona seductora i els seus enganys

6 De la finestra de casa estant,

mirant jo darrere la reixa,

7 vaig veure, entre jovenalla inexperta,

un barbamec mancat de senderi.

8 Travessava el carrer, a prop de la cantonada,

i de dret enfilava la casa d’una dona.

9 Era hora foscant, quan mor el dia

i davallen nit i tenebra.

10 Veig que la dona va a trobar-lo,

amb parament de prostituta i l’engany al cor;

11 és una dona bulliciosa i insolent,

que mai no para a casa:

12 ara a la plaça, ara al carrer,

a cada cantonada està a l’aguait.

13 Abraça el jove, el besa

i li diu, descarada:

14 «Tinc a punt un àpat sagrat:

avui he complert una prometença;

15 per això t’he sortit al pas,

et volia conèixer i finalment ara et trobo.

16 He guarnit el divan amb robes boniques,

amb teles fines i virolades d’Egipte;

17 he perfumat el llit amb mirra,

amb àloe i cinamom.

18 Vine, fem l’amor fins al matí,

embriaguem-nos de carícies;

19 el meu home no és a casa,

és lluny, ha sortit de viatge;

20 s’ha endut la bossa dels diners

i no torna fins a mitjan mes.»

21 A força d’afalacs se’l guanya,

el conquista amb paraules seductores:

22 d’una revolada, ell se’n va darrere d’ella,

com un bou portat a l’escorxador,

com un cérvol atrapat a la trampa

23 mentre espera el dard que el remati,

com l’ocell que va de cap al filat

sense saber que s’hi juga la vida.

24 I ara, fills meus, escolteu-me,

estigueu atents a les meves paraules:

25 no us perdeu darrere d’ella,

no us extravieu pels seus camins;

26 són innombrables els qui ha fet caure,

les seves víctimes no es poden comptar.

27 La seva casa encamina al sepulcre,

porta de dret al domini de la mort.