Salms 142

El meu crit implora l’ajut del Senyor

1 Cantdel recull de David. Quan era a la cova.Pregària.

2 El meu crit implora l’ajut del Senyor,

el meu crit suplica al Senyor.

3 Aboco davant seu el meu plany,

exposo davant d’ell la meva angoixa:

4 «El meu esperit se sent rendit,

però tu saps per on camino;

m’han parat un llaç

a la senda per on passava.

5 Mira al meu costati ho veuràs:

no hi ha ningú que faci cas de mi,

s’ha fos tota esperança d’escapar-me,

ningú no s’interessa per salvar-me la vida.»

6 Imploro ajut, Senyor,i et dic:

«Tu ets el meu refugi,

la meva heretat en el país de la vida.

7 »Escolta atentament el meu clam,

perquè he quedat del tot desemparat.

Allibera’m dels qui em persegueixen,

homes més forts que no pas jo.

8 »Treu-me viu de la presó

i lloaré el teu nom.

Els justos faran corona al voltant meu,

celebrant la mercè que m’hauràs fet.»