Salms 74

No oblidis els teus pobres per sempre

1 Cant.Del recull d’Assaf.

Per què t’obstines, Déu nostre, a rebutjar-nos

i t’indignes amb el ramat que pastures?

2 Recorda’t del poble que en altre temps et vas fer teu,

de la tribu i l’heretat que has redimit,

de la muntanya de Sió on residies.

3 Adreça-hi els teus passos,

que ara és una ruïna completa:

els enemics han devastat el santuari.

4 Baladrejant en el lloc dels teus aplecs,

els teus adversaris hi han hissat els estendards.

5 S’assemblaven als qui branden les destrals

en un bosc impenetrable,

6 quan estellaven amb maces i tascons

totes les motllures i els relleus.

7 Han calat foc al santuari,l’han arrasat,

han profanat el lloc de residència del teu nom.

8 Es deien dintre seu: «Destruïm-los d’un cop!»

Han cremat en el país els llocs de culte.

9 No veiem les nostres senyeres,

ja no ens queda cap profeta,

i ningú de nosaltres no sap quant durarà.

10 Fins quan,Déu nostre, ens insultaràl’opressor?

Gosarà l’adversari menysprear el teu nom per sempre?

11 Per què retires la teva mà

i la mantens inactiva sobre el pit?

12 Però tu, oh Déu, des de sempre ets el meu rei,

victoriós arreu de la terra.

13 Vas dividir la mar amb gran poder,

i trencares els caps dels monstres marins.

14 Vas esclafar els caps de Leviatan

i convidares a menjar-se’l gent que són feres.

15 Vas obrir fonts i torrents,

i vas eixugar rius inestroncables.

16 Teu és el dia, teva és la nit;

vas fixar la lluna i el sol.

17 Vas marcar els límits de la terra;

l’estiu i l’hivern, tu vas formar-los.

18 Recorda,Senyor, que l’enemic t’insulta,

que un poble insensat menysprea el teu nom.

19 No donis la teva tórtora a les feres,

no oblidis els teus pobres per sempre.

20 Tingues present l’aliança:

les coves del país són caus de violència.

21 Que els oprimits no se’n vagin defraudats,

que els desvalguts i els pobres lloïn el teu nom.

22 Alça’t, Déu nostre, a defensar la teva causa!

Recorda que tot el dia t’insulta l’insensat.

23 No oblidis la cridòria dels adversaris,

l’avalot incessant dels qui s’alcen contra teu.