Allibera’m, Déu meu, dels enemics

1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Del recull de David. Poema. De quan Saül, decidit a matar-lo, va fer vigilar la seva casa.

2 Allibera’m, Déu meu, dels enemics,

protegeix-me dels qui m’ataquen;

3 allibera’m dels qui van amb males arts,

salva’m dels homes sanguinaris.

4 Mira com sotgen la meva vida,

com s’apleguen contra mi els poderosos.

No he comès cap falta ni cap pecat, Senyor;

5 i ells avancen i m’escometen, sense que jo tingui culpa.

Alça’t, vine a veure-ho!

6 Senyor de l’univers, Déu d’Israel,

desvetlla’t i judica tots aquests pagans,

no planyis aquests malèfics traïdors!Pausa

7 Tornen cada vespre, grunyint com els gossos,

rondant per la ciutat.

8 La seva boca vomita violència,

els seus llavis són punyals,

i diuen: «Qui ens pot sentir?»

9 Però tu, Senyor, te’n rius,

et burles de tots aquests pagans.

10 En tu fixo els ulls, força meva:

Déu és el meu castell.

11 Déu, que m’estima, em va al davant

i em fa veure derrotats els enemics.

12 No els matis, que el meu poblese n’oblidaria.

Dispersa’ls, fes-los caure amb el teu poder,

tu que ens escudes, Senyor.

13 Quan parlen, tenen als llavis el pecat,

pronuncien malediccions i mentides:

que els atrapi, doncs, el seu orgull.

14 Destrueix-los, destrueix-los indignat;

que no en quedi ni rastre.

I tothom sabrà que és Déu qui governa

el país de Jacob i la terra sencera.Pausa

15 Tornen cada vespre, grunyint com els gossos,

rondant per la ciutat.

16 Van d’un lloc a l’altre buscant d’atipar-se,

hi passen la nit,però no queden saciats.

17 I jo cantaré la teva ajuda,

aclamaré el teu amor així que apunti el dia:

has estat per a mi un castell,

el meu refugi a l’hora del perill.

18 Jo et canto, força meva:

Déu és el meu castell,

és el Déu que m’estima.