Hi ha un Déu que judica a la terra

1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David.

2 ¿No és cert que, si parleu, calla la justícia?

Vosaltres, homes, ¿judiqueu amb rectitud?

3 Conscientment cometeu injustícies a la terra,

la vostra violència fa pes a la balança.

4 Els malvats, en néixer, ja es desvien,

els mentiders s’extravien de petits,

5 porten un verí com el verí de les serps.

Són com l’àspid sord que es tapa l’orella

6 per no sentir el cant del bruixot,

que amb el seu art l’encantaria.

7 Déu meu, trenca’ls les dents a la boca,

trosseja’ls, Senyor, els ullals de lleó.

8 Que es fonguin com l’aigua que s’escola,

que es perdin les fletxes que disparen.

9 Que siguin com el llimac, que s’arrossega,

o com l’avortó, que no arriba a veure el sol.

10 Que abans no facin mata com els cards,

verds o secs, els escombri l’huracà.

11 El just celebrarà que fas justícia,

es rentarà els peus amb la sang dels malvats.

12 Tothom dirà: «Realment, hi ha un fruit per al just.

Ben cert, hi ha un Déu que judica a la terra.»