Amb quin goig t’exalço, Senyor

1 Salm. Càntic per a la dedicació del temple.Del recull de David.

2 Amb quin goig t’exalço, Senyor:

m’has tret a flor d’aigua

i no has permès que se n’alegrin els enemics.

3 Senyor, Déu meu,

vaig cridar auxili i em vas guarir.

4 Senyor, m’has arrencat de la terra dels morts;

quan ja baixava a la fossa,m’has donat la vida.

5 Fidels del Senyor, canteu-li,

lloeu-lo recordant que ell és sant.

6 El seu rigor dura un instant;

el seu favor, tota la vida.

Cap al tard tot eren plors,

l’endemà són crits de joia.

7 Jo pensava, quan em veia segur:

«Mai no cauré.»

8 Tu, Senyor, m’afavories

i em mantenies en un cim inexpugnable;

però, quan vas amagar la mirada,

vaig quedar trasbalsat.

9 He clamat a tu, Senyor,

he suplicat al meu Déu:

10 «Què hi guanyaràs que perdi la vida

i baixi a la fossa?

¿És la pols que et lloarà

i proclamarà que ets fidel?

11 Escolta, Senyor, compadeix-te de mi;

vine a ajudar-me, Senyor!»

12 Has mudat en danses els meus planys,

m’has tret el dol i m’has vestit de goig.

13 Per això el meu cor et cantarà;no callaré.

Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.