Déu meu, per què m’has abandonat?

1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Aièlet haixàhar».Salm del recull de David.

2 Déu meu, Déu meu,

per què m’has abandonat?

Estàs lluny de salvar-me,

no t’arriba el meu clam.

3 Déu meu, crido de dia i no respons;

crido de nit i no trobo repòs.

4 I això que tu ets el Sant

i tens per tron les lloances d’Israel!

5 En tu confiaven els nostres pares,

hi confiaven i els vas alliberar;

6 a tu clamaven i eren salvats,

en tu confiaven i no foren confosos.

7 Però jo sóc un cuc,no pas un home,

befa de la gent, menyspreat del poble.

8 Tots els qui em veuen es riuen de mi,

fan ganyotes, prenen aires de mofa:

9 «Que s’adreci al Senyor,que ell el salvi,

que l’alliberi, si tant se l’estima!»

10 Ets tu qui em tragueres del si de la mare

i em confiares als seus pits;

11 acabat de néixer, em van dur a la teva falda,

des del si de la mare ets el meu Déu.

12 No t’allunyis,que el perill és a prop

i no tinc qui m’ajudi.

13 M’envolta un ramat de braus,

m’acorralen vedells de Basan;

14 uns lleons que destrossen i rugeixen

obren la boca contra mi.

15 Tot jo m’escolo com l’aigua,

se’m deslloriguen tots els ossos.

El cor, com si fos cera,

se’m fon a dins de les entranyes.

16 La meva gola està ressecacom terrissa,

la llengua se m’encasta al paladar.

M’ajeus a la pols de la mort.

17 M’envolta una munió de gossos,

m’encercla un estol de malfactors;

m’han foradat les mans i els peus,

18 puc comptar tots els meus ossos.

Em miren, em contemplen satisfets;

19 es reparteixen entre ells els meus vestits,

es juguen als daus la meva roba.

20 Però tu, Senyor, no t’allunyis;

força meva, vine de pressa a ajudar-me.

21 Allibera la meva vida de l’espasa,

que no mori entre les grapes del gos;

22 salva’m de la gola del lleó,

guarda’m de les banyes del brau.

Senyor, m’has escoltat!

23 Anunciaré el teu nom als meus germans,

enmig de l’assemblea et lloaré.

24 «Fidels del Senyor, lloeu-lo,

fills de Jacob, glorifiqueu-lo,

reverencieu-lo, fills d’Israel!

25 Perquè no ha rebutjat ni menyspreat

el qui és pobre i desvalgut;

no li ha amagat la seva mirada,

i quan cridava auxili l’ha escoltat.»

26 En tu s’inspirarà el meu cant

davant de tota l’assemblea;

davant dels fidels oferiré el que vaig prometre.

27 Els humils en menjaran fins a saciar-se,

lloaran el Senyor els qui el cerquen.

I diran: «Que visqueu per molts anys!»

28 Ho tindran present i tornaran al Senyor

tots els països de la terra,

es prosternaran davant d’ell

totes les famílies dels pobles.

29 Perquè la reialesa és del Senyor:

ell és el sobirà de les nacions.

30 Els qui són a la terra l’adoren,

s’agenollen davant d’ell els qui baixen a la pols.

Per a ell viurà la meva ànima.

31 Una descendènciaservirà el Senyor;

parlaran d’ell a aquesta generació.

32 Vindran a anunciar la seva bondat

al poble que ha de néixer.

I diran: «El Senyor ha fet tot això!»