Guarda’m, Déu meu, en tu trobo refugi

1 Poema del recull de David.

Guarda’m, Déu meu,

en tu trobo refugi.

2 Dical Senyor: «Ets el meu Déu!

Ningú com tu no em fa feliç.»

3 Als santsque hi ha a la terra, gent forta,

4 va tot el meu amor.

Però que multipliquin les penes,

els qui van darrere els falsos déus;

jo no els oferiré més sacrificis,

els meus llavis no pronunciaran els seus noms.

5 Senyor, heretat meva i calze meu,

tu m’has triat la possessió.

6 La part que m’ha tocat és deliciosa,

m’encisa la meva heretat.

7 Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny;

fins a les nits instrueix el meu cor.

8 Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta,mai no cauré.

9 El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,

fins el meu cos reposa confiat:

10 no abandonaràs la meva vida enmig dels morts,

no deixaràs veure al teu fidel la corrupció.

11 M’ensenyaràs el camí que duu a la vida:

joia i festa a desdir al teu davant;

a la teva dreta,delícies per sempre.