Com és, Senyor, que et quedes lluny?

1 Com és, Senyor, que et quedes lluny,

que t’amagues en els moments de la desgràcia?

2 Amb insolència, l’impiu persegueix els desvalguts,

i cauen en les intrigues que ell trama.

3 S’enorgulleix el malvat de les seves ambicions;

àvid de diners, menysprea el Senyor.

4 Altiu i sense escrúpols, el malvat exclama:

«Déu no passa comptes, no és res.»

Això és el que pensa.

5 Sempre prospera en tot el que emprèn.

Troba molt llunyans els teus judicis,

es riu de tots els seus rivals.

6 Pensa en el seu cor: «No cauré mai;

per anys que passin, no veuré desgràcies.»

7 Té la boca plena de malediccions,

d’enganys i violència;

amaga sota la llenguamaldat i maleficis.

8 Es posa a l’aguait a l’entrada del poble

per assassinar d’amagat l’innocent.

Els seus ulls espien l’indefens,

9 sotja d’amagat,com un lleó entre els matolls:

és a punt per a endur-se el dissortat,

el captura, i amb el llaçl’arrossega.

10 S’ajup, s’aclofa fins a terra,

cau l’indefens a les seves urpes.

11 Pensa en el seu cor: «Déu se n’oblida,

aparta els ulls,no veu mai res.»

12 Alça’t, Senyor, aixeca la mà, Déu meu,

no t’oblidis de l’indefens!

13 Per què l’impiu menysprea Déu

i pensa en el seu cor: «Ell no passa comptes»?

14 Prou que ho veus, tot això,

tu que esguardes penes i sofrences

i les reculls a les teves mans.

A tu s’abandona l’indefens,

ets l’ajuda dels orfes.

15 Desarma, Senyor, l’home impiu i dolent,

demana-li comptes de la seva impietat,

i no en quedarà ni rastre.

16 El Senyor és rei per sempre més:

del seu país, els pagans desapareixen.

17 Acull, Senyor, el desig dels humils,

enforteix el seu cor, escolta’ls:

18 fes justícia al desvalgut i a l’orfe,

que no els torni a oprimir l’home que és terra.