Segon poema de Bildad
1 Llavors Bildad de Xúah va prendre la paraula i digué:
L’impiu acaba malament
2 Poseu fi a tantes paraules!
Reflexioneu, i després parlarem clar!
3 Per què hem de permetre que ens tractin com a bèsties?
¿Penseuque som tan beneits?
4 Tu amb la teva ràbia et trosseges.
¿Vols buidar d’homes la terra
o fer lliscar les roques del lloc on reposen?
5 La llum de l’impiu s’apaga.
No brilla la flama de la seva llar,
6 l’oli de la llàntia se li acaba,
la seva vida queda a les fosques.
7 Els seus passos ferms, ara trontollen,
caurà a la pròpia trampa:
8 ja té els peus al forat,
camina sobre les branques,
9 un llaç li enganxa el taló,
queda atrapat al parany.
10 La corda s’amagava sota terra,
el filat l’esperava al camí.
11 L’envaeixen els terrors pertot arreu,
el persegueixen pas a pas.
12 La seva força s’esgota per la fam,
la misèria es planta al seu costat.
13 La pitjor malaltia, filla de la mort,
li podreix la pell i els membres.
14 L’arrenquen de la pau del seu recer
i l’arrosseguen al reialme del terror.
15 S’apoderen de la seva mansió,
escampen sofre damunt la seva heretat.
16 És un arbre d’arrels seques
i de branques mortes i tallades.
17 El seu record desapareix del país,
el seu nom ja no sona per enlloc.
18 El llancen de la llum a les tenebres,
l’expulsen de la terra habitada.
19 No deixa fills ni parents entre el seu poble,
no sobreviu ningú de casa seva.
20 De llevant fins a ponent,
tothom queda esborronat escoltant la seva fi:
21 «Això resta de l’estatge de l’injust,
aquesta és la llar del qui no coneix Déu.»