L’arca, captiva, fa estralls

1 Els filisteus, després d’apoderar-se de l’arca de Déu, la van dur des d’Eben-Aèzer fins a Asdod.

2 Un cop allí, van portar-la al temple de Dagoni la col·locaren al costat mateix de la seva estàtua.

3 L’endemà, quan els d’Asdod es llevaren, van trobar Dagon caigut de bocaterrosa davant l’arca del Senyor. Van redreçar Dagon i tornaren a posar-lo al seu lloc.

4 L’endemà al matí, quan es llevaren, altra vegada Dagon havia caigut de cara a terra davant l’arca del Senyor. El cap i les mans, trencats, havien anat a parar al llindar. De l’estàtua, en quedava només el cos.

5 Per això, fins al dia d’avui, ni els sacerdots de Dagon ni cap dels qui a Asdod entren al temple de Dagon, no trepitgen el llindar.

6 El Senyor va fer sentir als habitants d’Asdod el poder de la seva mà i els va esporuguir, castigant amb una epidèmia de morenesla ciutat i tot el seu territori.

7 En veure-ho, els d’Asdod deien:

– Que l’arca del Déu d’Israel no es quedi més entre nosaltres: ens fa sentir massa el poder de la seva mà, tant a nosaltres com al nostre déu Dagon!

8 Els d’Asdod van convocar els cinc primers magistrats de les ciutats filisteesi els van preguntar:

– Què n’hem de fer, de l’arca del Déu d’Israel?

Ells van respondre:

– Que la traslladin a Gat.

Allà, doncs, van traslladar l’arca del Déu d’Israel.

9 Però així que la hi hagueren portada, el Senyor va fer sentir a la ciutat el poder de la seva mà i va provocarhi un gran trasbals, castigant-ne els habitants, petits i grans, amb una epidèmia de morenes.

10 Llavors van enviar l’arca de Déu a Ecron. Però així que l’arca de Déu va arribar-hi, els ecronites exclamaren:

– Ens han portat l’arca del Déu d’Israel per fer-nos morir a tots!

11 Llavors els d’Ecron van convocar els cinc primers magistrats dels filisteusi els digueren:

– Emporteu-vos l’arca del Déu d’Israel! Que se’n torni al seu lloc i que no ens mati a tots!

Per tota la ciutat hi havia un pànic mortal, perquè Déu hi feia sentir durament el poder de la seva mà,

12 i els homes que no havien mort patien de morenes. El clam de la ciutat pujava fins al cel.