Micà i el seu temple privat

1 A les muntanyes d’Efraïmhi havia un home anomenat Micà.

2 Un dia va confessar a la seva mare:

– ¿Recordes aquelles mil cent peces de plata que et van desaparèixer i sobre les quals tu vas pronunciar una maledicció al meu davant? Doncs bé, aquí tens els diners. Jo te’ls havia pres.

La seva mare va exclamar:

– Que el Senyor et beneeixi, fill meu!

3 Micà va tornar les mil cent peces de plata a la seva mare, però ella li digué:

– Vull consagrar aquesta plata al Senyor, a favor de tu, fill meu, perquè fonguin una estàtua de metall.Ara, doncs, te les torno.

4 Però Micà tornà a donar la plata a la seva mare. Llavors ella en va prendre dues-centes peces i les donà a l’argenter. Aquest en va fer una estàtua de metall fos, que van instal·lar a casa de Micà.

5 Així aquest home, Micà, va tenir un temple a casa seva: es va fabricar un efodi uns terafimi va donar la investidura sacerdotala un dels seus fills.

6 En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.

7 Hi havia un jove de Betlem de Judà, del clan de Judà,que era levita, però que residia allí com a foraster.

8 El levita va deixar Betlem de Judà amb la intenció de buscar un altre lloc de residència. Tot fent camí per les muntanyes d’Efraïm va arribar a la casa de Micà.

9 Aquest va preguntar-li:

– D’on véns?

Ell respongué:

– Sóc un levita de Betlem de Judà i busco un lloc de residència.

10 Micà li va proposar:

– Queda’t amb mi! Em faràs de parei de sacerdot. Et donaré cada any deu peces de plata, roba i menjar.

El levita primerament se’n va anar,

11 però després es decidí a quedar-se amb aquell home, que el tractà com un dels seus fills.

12 Micà va donar la investidura sacerdotal al levita;aquell jove va convertir-se en el seu sacerdot i es quedà a viure a casa seva.

13 Micà es va dir:

– Ara estic segur que el Senyor em serà propici, perquè tinc aquest levita com a sacerdot.