Missió dels setanta-dos deixebles

1 Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dosi els envià de dos en dosperquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar.

2 Els deia:

– La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats.

3 Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops.

4 No porteu bossa,ni sarró, ni sandàlies,i no us atureu a saludar ningú pel camí.

5 Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.”

6 Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres.

7 Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal.No aneu de casa en casa.

8 »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin,

9 cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.”

10 Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu:

11 “Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem.Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.”

12 Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.

Les poblacions galilees que no s’han convertit

13 »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida!Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien assegut a la cendra, s’haurien posat roba de sac i s’haurien convertit.

14 Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres.

15 I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!

16 »Qui us escolta a vosaltres, m’escolta a mi.Qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi, i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat.

Retorn dels setanta-dos de la missió

17 Els setanta-dosvan tornar plens d’alegria i deien:

– Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom.

18 Jesús els digué:

– Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.

19 Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal.

20 Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.

Pregària de Jesús

21 En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant,digué:

– T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot aixòque has amagat als savis i entesos.Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.

22 »El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans.Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.

23 Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:

– Feliços els ulls que veuen el que vos-altres veieu!

24 Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

Paràbola del bon samarità

25 Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:

– Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

26 Jesús li digué:

– Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?

27 Ell va respondre:

–Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament,iestima els altres com a tu mateix.

28 Jesús li digué:

– Has respost bé: fes això i viuràs.

29 Però ell, amb ganes de justificar-se,preguntà a Jesús:

– I qui són els altres que haig d’estimar?

30 Jesús va contestar dient:

– Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.

31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda.

32 Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.

33 »Però un samaritàque anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí.

34 S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar.

35 L’endemà va treure’s dos denarisi els va donar a l’hostaler dient-li:

»– Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.

36 »Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?

37 Ell respongué:

– El qui el va tractar amb amor.

Llavors Jesús li digué:

– Vés, i tu fes igual.

Marta i Maria

38 Mentre feien camí,Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta.

39 Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyori escoltava la seva paraula.

40 Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué:

– Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.

41 El Senyor li va respondre:

– Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses,

42 quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.