Pregària de Jesús, fill de Sira

1 Et vull donar gràcies, Senyor, Rei,

et vull lloar, oh Déu, salvador meu.

Dono gràcies al teu nom,

2 perquè has estat el meu defensor i el meu auxili

i has alliberat el meu cos de la mort,

del paranydels qui em calumnien,

dels llavis que forgen la mentida.

Has estat el meu auxili davant els adversaris;

3 i, pel teu immens amor

i la grandesa del teu nom,

m’has alliberat

dels llaços dels qui estaven a punt de devorar-me,

de les mans dels qui buscaven la meva vida,

de les moltes proves que he patit,

4 de l’asfíxia sufocant que m’envoltava,

del mig d’un foc que jo no havia encès,

5 de les entranyes profundes del país dels morts,

dels qui tenen impura la llengua i diuen paraules mentideres,

6 de les fletxes de les llengües malvades.

Jo m’acostava a la fossa mortal,

la meva vida era a tocar les fondàries del país dels morts;

7 m’envoltaven per tots costats, i de ningú no rebia auxili,

buscava algú que m’ajudés, però no hi era.

8 Llavors, Senyor, em vaig recordar que tu ets misericordiós,

que sempre concedeixes els teus beneficis,

que sostens els qui esperen en tu

i els salves de les mans dels enemics.

9 I, de la terra, vaig alçar fins a tu la meva súplica

i et vaig demanar que em traguessis de la mort.

10 Vaig clamar: «Senyor, pare del meu senyor,

no m’abandonis a l’hora del perill,

quan manen els orgullosos i jo no tinc qui m’ajudi.

11 Lloaré per sempre el teu nom

i cantaré himnes d’acció de gràcies.»

I tu vas escoltar la meva pregària,

12 em vas salvar de la destrucció

i m’arrencares d’aquella mala hora.

Per això et donaré gràcies i et lloaré,

i beneiré el teu nom, Senyor.

A la recerca de la saviesa

13 Quan encara era jove, abans de viatjar pertot arreu,

ja cercava obertament la saviesa en la meva pregària.

14 Davant el santuari pregava per obtenir-la

i continuaré cercant-la fins a la fi.

15 Quan vaig veure que floria, com raïm que madura,

el meu cor se’n va alegrar.

Aleshores vaig emprendre el bon camí

i des de jove he seguit les seves passes.

16 En tenia prou de parar un moment l’orella per a rebre la saviesa,

i en ella vaig trobar una instrucció abundosa.

17 Gràcies a ella vaig ser capaç de progressar;

per això, a qui me l’ha donada, jo li dono glòria.

18 Vaig decidir de posar-la en pràctica,

vaig ser zelós del bé, i no me n’he d’avergonyir.

19 He lluitat per obtenir la saviesa,

he estat rigorós a practicar la Llei.

Sovint he pregat alçant les mans cap al cel

i m’ha sabut greu d’haver ignorat la saviesa.

20 Tot jo m’he orientat cap a ella,

i en la puresa l’he trobada.

Amb ella he adquirit senydes del principi;

per això no m’abandonarà.

21 Em cremaven les entranyes mentre la buscava;

és un bé preciós, el que he adquirit.

22 El Senyor m’ha donat aquesta llengua en recompensa,

i amb ella el lloaré.

23 Acosteu-vos a mi, els qui no teniu instrucció,

i quedeu-vos a l’escola de la saviesa.

24 Per què us n’heu de privar per més temps

si n’esteu talment assedegats?

25 La meva proclama és aquesta:

«Adquiriu la saviesa sense diners.

26 Doblegueu el coll sota el seu jou

i rebeu-ne la instrucció.

És ben a prop vostre per a trobar-la.

27 Vegeu amb els vostres propis ulls que ben poc m’he fatigat

per trobar tant de repòs.

28 Procureu-vos la instrucció ni que sigui amb molts diners,

perquè adquirir la saviesa serà posseir un tresor.

29 Alegreu-vos de la misericòrdia del Senyor,

no us avergonyiu de lloar-lo.

30 Allò que heu de fer, feu-ho abans del temps final,

i, quan aquest temps arribi, el Senyor us donarà la recompensa.»