Els ídols mentiders

1 Demaneu al Senyor

les pluges de primavera.

Ell, que llança llampecs

i congria tempestes,

fa créixer per als homes

l’herba del camp.

2 Però els ídols responen

amb oracles mentiders,

els endevins veuen falsedats,

els somnis que expliquen

són il·lusoris,

donen falsos consols.

Per això els vostres pares

anaven esgarriats,

abatuts com un ramat sense pastor.

Alliberament i retorn a la pàtria

3 «Contra els pastors

s’encén la meva ira,

passaré comptes amb aquests bocs.

Jo, el Senyor de l’univers,

em preocuparé del meu ramat,

el poble de Judà,

i el conduiré al combat

com un cavall gloriós.

4 D’ell sortirà la Pedra Angular,

l’Estaca de la Tenda,

l’Arc de Guerra:

tots els capitans sortiran d’ell.

5 Seran com aquells guerrers ardits

que es llancen al combat

trepitjant el fang dels carrers;

lluitaran perquè jo, el Senyor,

sóc amb ells,

i els cavallers enemics

hauran de fugir humiliats.

6 Jo enfortiré el poble de Judà,

salvaré el poble de Josep.

Els faré tornar

perquè me n’he apiadat,

serà com si mai

no els hagués rebutjat.

Jo sóc el Senyor, el seu Déu,

que els responc.

7 Els homes d’Efraïm seran uns herois,

estaran contents

com si haguessin begut vi;

els seus fills se n’alegraran

quan ho vegin,

s’ompliran de goig gràcies al Senyor.

8 Els faré un senyal per reunir-los,

perquè els he rescatat.

Tornaran a ser tants com eren.

9 Jo els he escampat entre els pobles,

però de lluny estant

es recordaran de mi,

i tornaran amb els fills

que havien fet créixer.

10 Els faré tornar

d’Egipte i d’Assíria,

els reuniré i els portaré

a Galaad i al Líban,

però ni tan sols allí

no tindran prou lloc.

11 Jo travessaré la mar perillosa,

partiré les ones,

i el fons del Nil s’assecarà.

L’orgullosa Assíria serà humiliada,

Egipte perdrà el seu poder.

12 Jo enfortiré el meu poble,

i ells caminaran en el meu nom.

Ho dic jo, el Senyor.»