Anunci contra els pobles veïns d’Israel

1 Presagi. Paraula del Senyor

que arriba al país d’Hadrac,

i a Damasc,lloc on es detura,

perquè tothom miri cap al Senyor,

com fan totes les tribus d’Israel.

2 És també per a Hamat,

veïna de Damasc,

per a Tir i Sidó,que són tan llestes.

3 Tir s’ha envoltat de muralles,

ha apilat la plata com la pols

i l’or com el fang dels carrers.

4 Però el Senyor prendrà la ciutat,

enfonsarà dins el mar

les seves defenses,

i el foc la devorarà.

5 Ascaló tindrà por quan ho vegi,

Gaza s’estremirà tota sencera,

Ecron sentirà que perd el seu puntal.

No hi haurà més reis a Gaza,

Ascaló quedarà deshabitada,

6 i a Asdod s’hi instal·laran bastards.

Diu el Senyor:

«Jo abatré l’orgull dels filisteus:

7 no els deixaré

menjar més carn amb sang,

els trauré de la boca

els aliments abominables;

els supervivents em tindran per Déu,

seran com els principals de Judà;

el que havia passat amb els jebuseus,

passarà amb Ecron.

8 Acamparé com un guardià

per defensar el meu país,

el guardaré dels qui el travessen

una vegada i una altra;

no hi passarà mai més cap opressor,

perquè ara vetllo

amb els meus propis ulls.»

El rei que porta la pau

9 Alegra’t, ciutat de Sió,

crida de goig, Jerusalem.

Mira el teu rei que ve cap a tu,

just i victoriós;

arriba humilment, muntat en un ase,

en un pollí, un fill de somera.

10 Destruirà els carros de guerra

d’Efraïm

i la cavalleria de Jerusalem,

trencarà els arcs dels guerrers

i anunciarà la pau als pobles;

dominarà d’un mar a l’altre,

des del Gran Riu

fins a l’extrem del país.

El Senyor salvarà el seu poble

11 El Senyor declara:

«Per l’aliança segellada amb sang

que vaig fer amb vosaltres,

jo alliberaré els qui esteu empresonats

al fons d’un pou eixut.

12 Torneu a Sió, la ciutat fortificada,

presoners que viviu d’esperança!

Avui mateix us ho prometo:

la vostra recompensa serà doble.

13 Tensaré Judà com un arc,

hi posaré Efraïm com a fletxa;

enviaré els teus homes, Sió,

a lluitar contra els pobles hel·lènics:

ells seran per a mi

com l’espasa d’un guerrer.»

14 El Senyor s’apareixerà damunt d’ells,

i les seves fletxes

sortiran com el llamp;

el Senyor Déu tocarà la trompeta

i arribarà

amb les tempestes de migjorn.

15 El Senyor de l’univers

els farà d’escut.

Les pedres de la seva fona

devoraran i esclafaran,

s’embriagaran i faran brogit

com els bevedors de vi,

quedaran plenes de sang

com les calderetes d’aspersió

o com els angles

de l’altar dels holocaustos.

16 Aquell dia, el Senyor, el seu Déu,

salvarà el poble,

que és el seu ramat.

Resplendiran en el país

com les pedres precioses

d’una corona.

17 Quina bellesa! Quina felicitat!

Nois i noies creixeran ferms

amb el blat i el vi novell.