Títol
1 Paraula del Senyor comunicada a Miquees de Morèixet en temps de Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà: paraula revelada sobre Samaria i Jerusalem.
El càstig de Samaria
2 Escolteu, tots els pobles!
Terra i els qui l’habiteu,
estigueu atents!
Que el Senyor Déu
testifiqui contra vosaltres
des del seu santuari del cel!
3 El Senyor surt del seu palau,
baixa i camina
sobre les altures del món.
4 Sota els seus passos
s’esberlen les valls
i es fonen les muntanyes,
com la cera vora el foc,
com l’aigua abocada pendís avall.
5 Tot això ho provoca
la culpa de Jacob,
els pecats dels d’Israel.
Quin és el lloc culpable de Jacob?
Samaria!
Quin és el recinte idolàtric de Judà?
Jerusalem!
6 Diu el Senyor:
«Doncs jo faré de Samaria
un munt d’enderrocs,
una terra per a plantar-hi vinyes;
escamparé les seves pedres per la vall
i li descalçaré els fonaments.
7 Els seus ídols seran trossejats,
i els guanys que en treu, llançats al foc.
Esmicolaré aquelles estàtues,
erigides gràcies a la paga
de les prostitutes,
i tornaran a ser paga de prostitutes.»
Lamentació per les ciutats de Judà
8 Per això em doldré i em lamentaré,
aniré descalç i nu,
udolant com els xacals
i somicant com els estruços.
9 El mal que fereix la ciutat no té remei,
s’ha estès fins a Judà
i ha arribat a la porta del meu poble,
a Jerusalem mateix.
10 No ho divulgueu a Gat,
aguanteu-vos el plor.
A Betleafrà, rebolqueu-vos a la pols.
11 Aneu passant, habitants de Xafir,
nus i avergonyits.
La població de Saanan
no gosa sortir.
Els de Betaéssel fan dol
i no us ajuden.
12 Els habitants de Marot
es deleixen per temps millors,
perquè de part del Senyor
ha caigut el desastre
a les portes de Jerusalem.
13 Enganxeu els cavalls
als carros de guerra,
habitants de Laquix,
perquè vosaltres,
imitant les infidelitats d’Israel,
fóreu els primers a fer pecar
la ciutat de Sió.
14 Per tot això, torneu el dot
de Morèixet-Gat.
Els ravals d’Aczib són una decepció
per als reis d’Israel.
15 Habitants de Mareixà,
el Senyor us tornarà a enviar
el conqueridor.
La noblesa d’Israel
es refugiarà a Adul·lam.
16 En senyal de dol,
rapa’t pels fills que estimes,
deixa’t el cap pelat com un voltor,
perquè els han deportat lluny de tu.